Walter Benjamin deia que criticar és un acte social, i suposo que ho deia des de la “distància”, ja que ell sabia mantenir sempre la distància, és a dir podia estar però no ser-hi i per conseqüència al lector sa, igualment que al home lliure, l’importa un pebre el judici crític de qualsevol ressenyador, de qualsevol guia. De la mateixa manera que podem estar plenament en desacord amb algú que tingui tota la raó del món.
Sobre el conceptualisme. La idea per la idea no és suficient, ni pot ser-ho, quelcom material i tangible és imprescindible.
La crítica, tot i poder tenir raó, també s'equivoca.
Aldover, el canal. Oli
Ja fa uns quans dies que totes les vores del canal van plenes de gavines. Nuvolades d’aquest ocells que no paren de voletejar a l’aguait de la que serà la seva presa. Com que estan buidant el canal, han trobat a la llera de formigó un aliment fàcil que, degut al mal temps, escasseja al seu habitat habitual.
Plantada, amb el seu posat natural, com si estès enfredorida i portés una capa blanca, mirant-s’ho tot, de manera displicent, com si no anés amb ella, hi havia una pàtxera.
Plantada, amb el seu posat natural, com si estès enfredorida i portés una capa blanca, mirant-s’ho tot, de manera displicent, com si no anés amb ella, hi havia una pàtxera.
Aldover, el canal buidant-se. Oli
Per molt elevada que sigui una idea no vol dir que pugui cristal·litzar en quelcom sublim. Una llàgrima, malauradament, també pot cristal·litzar en lleganya.
Hi ha un moment per la tarda, que tot i semblar que el sol l’abandoni, aquesta obre el seu vestidor i vesteix d’ombres al crepuscle.
Posta de sol a l'Ebre. Aquarel·la
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada