Capturar la natura perpètuament efímera de l’existència. T. Williams

Els Estrets, Aldover. Aquarel·la

La vall del riu està de mudança cromàtica. Els ocres, els grisos i els metàl·lics del aigua estan canviant per uns verds tímids, encara blavinosos. En alguns racons ja es veuen les diferents tonalitats del brostatge, sobretot per les marges del riu que ja ha variat la seva coloració. Els camps de tarongers, un cop collida la fruita, tornen a mostrar la foscor del seu brancatge, en alguns llocs encara il·luminat per les taronges que no han estat collides. Els xiprers, donen el contrapunt vertical a tanta horizontalitat. La vall del riu, aquesta època de l'any té el color de Corot.

El plat de figues, oli

Les figueres, poc a poc, s’estan omplint de fulles d’un verd llampant i d’aquí no res mostraran la seva textura vellutada. No sé perquè les figueres quan només fullegen per les puntes de les branques, vistes a contrallum, em porten imatges de pintura oriental. Els Kakemonos o Makimonos xinesos, subtils de color i de pinzellada, quasi transparents, eteris.
Les figues, ara minúscules i arrodonides, s’engreixen dia a dia i espero que enguany no es gelin com l’any passat. Per culpa d’un fred endarrerit ens varem quedar amb les ganes de menjar figues per sant Joan.
Un amic l’altra dia em deia: aquest siconis van endarrerits. I ens petàvem de riure perquè ho deia amb la veu engolada, com si parlés ex-càtedra, i a partir dels siconis varem anar cap als sicomors i els sicofants i aquí sí que ja, buscant possibles sicofants territorials, que ni han una colla, ens pixàvem.
Com cada any, espero poder pintar uns quants temes amb figues. Les figues de flor solen mostrar la seva pell verda irisada de morats i algunes amb uns clivells, com ferides, posen un accent de color diferent al conjunt.