
M'agrada pintar, quan comença la bonança del temps, a l'atri. També m'agrada asseure-m'hi i llegir. Els sol, filtrat pel fullatge de les buguenvíl·lies i les glicines, hi ajuda al benestar i a qualsevol hora del dia el temps transcorre, fugisser, sense que un se n'adoni.
Avui, hi he fet aquesta foto amb els muscaris florits, mostrant el seu rovellonet lila i la tradescantia pallida lluint el seu morat eclesiàstic. Un únic lliri blanc, potser encara és massa aviat, ha florit entre tanta verdor.
D'aquí a no res tot canviarà, quasi bé d'un dia pel altre les plantes començaran a créixer, a treure fulles noves, a desplegar la seva gama de verds i, sobretot, a florir. Es trauran de sobre la mandra hivernal i com en una mena de frenesí clorofíl·lic, aniran pintant de verd, pel seu compte, el que després pintaré pel meu.

El sentimient de la natura, l'amor intel·ligent, a la vegada que cordial, al camp, és un dels més refinats productes de la civilització i de la cultura. Unamuno
Hi ha virtut en el virtuosisme, especialment ara, quan ens protegeix del tediós espectacle de la ineptitud. Robert Hughes dixit, i ple de raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada