El gust mal educat obnubila el criteri

El gust mal educat obnubila el criteri, enterboleix la visió, confon el pensament i, els qui creguin que és quelcom espontani i natural estan molt equivocats. El gust neix d’una educació fèrria, disciplinada i que s’ha de conrear cada dia. Un descuit, i podem acabar admirant qualsevol cosa que surti en un suplement dominical o a la revista FMR. Si conreem el gust esporgarem el criteri i, així, podrem afinar més el judici.

M’he trobat amb X. És un artista d’aquestes terres. Feia temps que no ens veiem tot i així pràcticament només ens hem dit hola. Semblava que tenia pressa. Sempre sol tenir-ne quan, rarament, ens trobem. X és d’aquelles persones la qual tothom sol ressaltar la seva modèstia. Potser per això, no comparteixo l’opinió majoritària. Crec que la seva modèstia és producte de la seva supèrbia. Una mica com els eclesiàstic dalt rang, que la seva humilitat no se la creuen ni ells. És la seva misse en scène : L’empren per alimentar la seva vanitat i el seu ego.

Normalment, el temps posa una pàtina damunt de totes les coses, incloent-hi els records, que a la llarga embelleix i així, poc a poc, va matisant-ho tot, tapant, cobrint... amagant. Diuen que el temps ajuda els mals pintors i deu ser així, ja que els pas del temps esfumina els defectes, harmonitza els colors i dissimula les pinzellades maldestres i barroeres.
Però de la mateixa manera que el temps amaga, també treu a la llum tot el que està amagat. Ja ens ho advertien els clàssics.