Només la natura no menteix. Byron

Asfòdels

Fullejant un exemplar endarrerit del “Pensament Ebrenc” (dedicat a Baroja), mentre esperava abaix al poble, he vist una pàgina que publicitava a X, artista multidisciplinar de casa nostra, que es qualifica d’autodidacta (no cal que ens ho faci saber, ja se li nota), celebrant-li que tenia una exposició en una Fundació d’una entitat bancària (els actual Mèdicis, money wise com dirien els amics americans).
Llegint l’entrevista he recordat un escrit de l’Umbral que deia més o menys així: Els artistes moderns, els escultors, venen la lírica ferralla a les institucions. I els assalariats de la culture club del territori, van hi ho publiciten. Com ha de ser.

La primavera sembla que ve avançada. Les figueres ja mostregen els seus botons verds, com si fossin ungles, a les puntes de les branques. Tot el camp està entapissat de ravenissa blanca. Les oliveres i els garrofers sembla que surin per damunt d’un mar de boirina (con la que ahir pel matí cobria la vall del riu), i que vist a contrallum dóna un efecte quasi bé irreal.
També ja hi ha una gran floridissa d’asfòdels mostrant sa vara florida. Són del que floreixen a poms, dels petits. Enguany, penso plantar-ne al jardí d’asfòdels. Prop d’Hospitalet en floreixen uns de realment espectaculars, arriben a mesurar més d’un metre i la seva floració dura setmanes. Un pastor, va dir-me un dia que al seu poble els hi deien porrasses.
A un li agradaria, com diu la mitologia, que els qui estimem i que van morir, podessin trobar un d’aquests albons florits per poder tornar i fer-se visibles i sentir, un cop més, la seva estimada presència.

A propòsit del muntatge o de la instal·lació d’X. A vegades, certes propostes conceptuals (tenint en compte que ara els artistes s’han convertit en una mena de gurús, que ja no treballen, només fan propostes, les quals no poden ser ni contestades ni criticades a no ser de ser titllats, fins i tot, de feixistes), són com un acudit. Un acudit mal contat, d’una obvietat beneita, quan no d’una puerilitat parvulària. Molts dels seus acudits, o com ells diuen, denúncies o reflexions estarien molt bé i quedarien gracioses si es presentessin com el que són: gags o perquè ens entenguem millor: parides. I sense cap mena de pretensió artística o intel·lectual.

Hi ha gent que són com la torre de Pisa, que deu la seva fama, més que per ser torre, a estar torta.