La pintura és un riu; en alguns pintors (Velázquez)s’hi atura, s’hi rabeja.
Llunada de sol sobre Bítem
Les tardes de pluja, com la d’avui, són bones per llegir al costat de la finestra ben repantigat a la poltrona o pintar. La llum grisa és idònia per començar un quadre: no hi ha estridències de color i l’aigua del cel ha rentat el paisatge. Els colors es mostren en tots els seus matisos i hi ha una harmonia cromàtica que difícilment es troba en un dia solejat, ple de forts contrastos lumínics.
Des de casa, tinc una vista única del Ebre que, en dies com avui, sembla que alenteixi el curs i ronsegi.
Un, s’ha de posar a la feina sinó la seva contemplació ens acabaria encomanant la seva mandra. Tot i així, i sent una imatge tan familiar i per tant, tan coneguda, no puc privar-me d’admirar-la i cada cop descobrir-hi nous atractius.
Solc pintar apunts ràpids per poder copsar aquell moment de color irrepetible o aquella taca de llum, que una ullada de sol inesperada, i sobtadament, fa vibrar una zona de la vall. El barri de Santa Rosa, coneguda com La Calle, o Bítem a l’altra banda de riu solen rebre, a la solpostada, l’última mirada d’un sol groguenc que moltes tardes és taronja encès i els enquadra, retallant-los, en un marc fimbrant de llum i contrastos.
A vegades, la taca de llum, és poc agosarada i només accentua aquí i allà a l’atzar de les nuvolades, fins que es fon com un llumener. El riu, allà baix, als Estrets, gira enfilant cap a Tortosa tota la seva amplitud. El mirall enlluernador d’altres dies avui és opacitat metàl·lica.
Des de casa, tinc una vista única del Ebre que, en dies com avui, sembla que alenteixi el curs i ronsegi.
Un, s’ha de posar a la feina sinó la seva contemplació ens acabaria encomanant la seva mandra. Tot i així, i sent una imatge tan familiar i per tant, tan coneguda, no puc privar-me d’admirar-la i cada cop descobrir-hi nous atractius.
Solc pintar apunts ràpids per poder copsar aquell moment de color irrepetible o aquella taca de llum, que una ullada de sol inesperada, i sobtadament, fa vibrar una zona de la vall. El barri de Santa Rosa, coneguda com La Calle, o Bítem a l’altra banda de riu solen rebre, a la solpostada, l’última mirada d’un sol groguenc que moltes tardes és taronja encès i els enquadra, retallant-los, en un marc fimbrant de llum i contrastos.
A vegades, la taca de llum, és poc agosarada i només accentua aquí i allà a l’atzar de les nuvolades, fins que es fon com un llumener. El riu, allà baix, als Estrets, gira enfilant cap a Tortosa tota la seva amplitud. El mirall enlluernador d’altres dies avui és opacitat metàl·lica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada