La cultura, el món de l’art, la civilització venen a ser l’estètica de la intel•ligència

En art un no fa una altra cosa perquè cregui que és millor sinó perquè és... diferent. Aquesta podria ser la crítica de l’exposició: voler ser diferent encara que la diferència ens empobreixi, ens buidi, ens porti a enlloc.

Catàleg de l'exposició

L’altre dia vaig anar a la inauguració de l’exposició que la Rovira i Virgili fa aquí a Tortosa del seu fons d’art. Vaig arribar-hi tard ja que la visita del metge que tenia programada es va perllongar, així que quan vaig arribar a la sala de l’antic escorxador ja havien fet els parlaments i el públic estava de xerrameca donant l’esquena a les obres i uns quans ja començaven a encaminar-se cap al recentment restaurat Palau Montagut, on hi hauria un refrigeri i s’inauguraria l’altra exposició.

Pocs artistes de la terra, ben pocs gosaria dir, només hi havia els que estan més o menys vinculats a les institucions. Clar que si ho dic així, crec que en mancaven dos o tres dels qui, mani qui mani, estan tan ben agafats a la mamella que, no ja un canvi de govern, ni un cop d’estat els foragitaria. Apart de les autoritats polítiques, hi havia les culturals i aquestes sí que manen... però subtilment, un manar, podríem dir, cortès, respectuós... canònic. L’ambient que es respirava era quasi bé aristocràtic. De fet, allí hi havia l’aristocràcia cultural de les terres de l’Ebre.

Els crítics, que estaven atenent als mitjans i semblaven que eren els autèntics protagonistes de l’exposició, no paraven de posar davant les càmeres i sospito que monologant, aliens a la pregunta, allargant el soliloqui fins arribar al solipsisme. La resta, ja començava a cruspir-se les viandes.

Un cop haver vist i deixar-me veure (En una exposició, un no hi va a veure el que s’exposa, hi va per que el vegin i després per veure els demés ) me’n vaig anar no sense haver constatat que la majoria del públic assistent era, apart de claca, turiferari. Els quadres i les escultures (per nomenar-ho a l’antiga) allí es van quedar sense que la ignorància il·lustrada, com deia maliciosament l’Umbral, els hi fes molt de cas.
I com que tota vida social ens sol fer enfollir, crec que amb aquesta sortida ja he complert la meva quota de sortides per una temporada.