Des del finestral de casa

Des del finestral de casa

contemplo el xiprer de l’entrada

que bandejat pel vent pinta,

com un pinzell,

una tarda rogenca,

uns núvols prims al cel que

els cims de Mont Caro

retallen com una cartolina

d’un belen d’infantesa.

El xiprer de l’entrada,

verda vertical, donant la benvinguda,

flama arbrada de la terra,

avui s’aprima més i

sembla pintar una aquarel·la

com van fer fa segles

els vells pintors xinesos.

El xiprer de l’entrada

avui posa un bes rogenc

al cel de la tarda.

Nota de color, aquarel·la

Ahir, passejant pels voltants de casa, a la tornada, vaig adonar-me que la lluna, que avui fa el ple, sortia per entre una renglera de xiprers.
Avui hi he tornat amb les aquarel·les. M’he situat al camí per on ahir vaig veure la lluna i mentre esperava la seva sortida m’he posat a pintar la solpostada que es retallava als cims de Mont Caro. Quan estava aigualint el paper la llum s’aprimava com s’aprimen les puntes del xiprers apuntant cap al cel.
He estat tacant fins que s’ha fet fosc. Després, de camí cap a casa anava mirant com la lluna s’enfilava cel amunt, ajudada pel brancatge dels garrofers que retallaven la seva lacada foscor al contrallum lletós del celatge.

Alguns xiprers de casa llueixen un color daurat que contrasta amb el verd intens que normalment mostren. Estan en plena producció de pol·len, i tenen les puntes de les fulles plenes com d’unes escates d’aspecte corífer que les tenyeixen, aconseguint unes transparències que es magnifiquen amb els raigs del sol i que el fimbrar del arbre accentua. Els gàlbuls nous, esquitxen aquí i allà, aleatòriament, com si fossin punts de llum, com guspires que adornen aquestes flames de saba.
El terra està sembrat dels gàlbuls caiguts durant aquest hivern, lignificats, que semblen flors i se’m representen les germanes petites de les pinyes, que obertes i seques ofereixen la seva bellesa de roses petrificades, fossilitzades, prehistòriques.