Desitja menys del que ja tens i sempre tindràs més del que necessites. Epicur

Bodegó amb figues, oli

Enguany, com sempre, puntual a la cita, la figuera ha donat figues per sant Joan. No moltes i si ens haguéssim encantat no n’hauríem menjat ni una ja que els moixons són més matiners i tenen el bec dolç. Tot hi l’ocellam, en vaig poder collir una plàtera que em va servir per poder complir amb el ritual: pintar-les i després menjar-me-les.
Les figues primerenques solen tenir un color morat blavinós molt viu que sol mesclar-se amb el verd donant unes tonalitats quasi bé vellutades. Si la figa està clivellada, mostrant les ratlles blanquinoses (els entesos i sicòfags solen dir de color de geniva de mort) o fins hi tot el seu interior rosat o vermellós l’aspecte no pot ser més atractiu, no tant sols per menjar-se-les sinó, per pintar-les i això, és el que faig any rere any amb les primeres figaflors.
Terres al sud, passat el riu Sènia, en diuen bacores nom que porta reminiscències teatrals, posades a escena amb els amics del grup de teatre de Sant Jaume d’Enveja.

.

Sortint a passejar amb els gossos, no he pogut resistir-me de collir un ram de cruixillada. M’atreu molt la floració blavinosa dels seus botons que té una coloració tirant al ìndig. La mare, sempre explicava que de petita era molt mal menjadora i que per despertar-li la gana li donaven infusions d’aquesta planta. Sembla ser que l’avi quan era jovenet guardava un ramat de bestiar i que utilitzava la cruixillada per guarir les ovelles desmenjades. De fet, el iaio, tota la vida en va saber molt de plantes i remeis i ell mateix era molt afeccionat a les sopes i infusions. Solia sopar sopes de poniol o de farigola i quasi sempre tenia te de roca a casa, i de sajolida no en mancava mai. El recordo com si ara fos amb un brot de romer a la boca. Sempre en duia.
Per guarir-me d’un accident a la mà em va obligar, durant molt de temps, a fer-me banys de belenyo. Anava a collir-lo a la vora de la mar, on n’hi havia una bona mostra. Un dia, tafanejant en un llibre de botànica vaig descobrir que el belenyo era una planta al·lucinògena i altament verinosa. Com totes les coses, utilitzades amb mesura i saviesa, els seus efectes poden ser guaridors. Ja ho deien els vells: Fins i tot un fart d’aigua et pot matar.

.

He fet un ram amb la cruixillada i ara els seus botons blaus il·luminen l’estudi. Quan ens familiaritzem, agafaré els pinzells i retindré aquets records.