Encapçalo aquest escrit amb un aforisme de Goethe que Juan Ramón Jiménez admirava i que quasi bé va fer seu: Com l’astre, sense precipitació però sense descans.
Cartell pel vestíbul de l'institut, carbonet i guixos Dos o tres tardes gaudint de l'àlbum que sobre Juan Ramón Jiménez ha editat La Residencia de Estudiantes. Amb pròleg, tipografia i cura de l’edició d’Andrés Trapiello; magnífic (a vegades, la senzillesa pot arribar a ser grandiosa). És d’aquesta mena de llibres que en primer lloc et produeixen un plaer visual, com un quadre, un paisatge, un... Després un plaer tàctil per la grandària, l’enquadernació i el paper; finalment tot el material que hi ha que és molt més del que un podria esperar d’una biografia, sense cap mena de manipulació, transparent tal com, possiblement i malgrat la seva meticulositat, a l’autor dels versos La transparencia, Dios, la transparencia, li hagués agradat.
El llibre, em serveix per comparar-lo amb un altre que va ser editat l’any 2006 per commemorar els cinquanta anys de la concessió del premi Nobel a JRJ i que era el catàleg d’una exposició. Havent-hi, com és natural, moltes coincidències entre ambdós llibres, en aquest àlbum s’hi troba nou material i sobretot una altra... mirada que m’amplia i referma l’admiració que sento pel poeta.
Coincideix, quantes coincidències! Amb la lectura, en una nova edició (cada edició ens diu una cosa diferent) de La soledad sonora.
El llibre, em serveix per comparar-lo amb un altre que va ser editat l’any 2006 per commemorar els cinquanta anys de la concessió del premi Nobel a JRJ i que era el catàleg d’una exposició. Havent-hi, com és natural, moltes coincidències entre ambdós llibres, en aquest àlbum s’hi troba nou material i sobretot una altra... mirada que m’amplia i referma l’admiració que sento pel poeta.
Coincideix, quantes coincidències! Amb la lectura, en una nova edició (cada edició ens diu una cosa diferent) de La soledad sonora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada