L’amistat és una ocupació que t’omple tot el temps. T.Capote

El Delta, estudi de color. Aquarel·la

Mariola, des de la finestra del segon pis, amb les granges i la seua ferum en primer terme, he pintat aquest paisatge cíclic, horitzontal i lluminós que ja forma parta de la teva vida perquè cada cop que el miris, i no és pretensió, percebis que l’amistat i el record són vius com l’aigua que alimenta aquestes terres i que he emprat per pintar-te aquesta aquarel·la.

.

Hi ha pintors que quan pinten un retrat, un paisatge o una natura morta només persegueixen la versemblança del model, en canvi n`hi ha d'altres que sacrifiquen la versemblança per l'assoliment estètic on s'hi conjuminen la pinzellada, la composició i el color, tan unitàriament, que sembla que el model ha estat trasplantat al quadre i possiblement el model perdrà tot el seu valor que serà substituït per l’obra pictòrica. Com en una mena de transmigració.
També hi ha pintors que insisteixen massa en un quadre, en un color, en una cara fins que ho esguerren tot. Llavors del vertader quadre, només quedarà el record. L’autèntica pintura va tenir el seu moment i el pintor no va saber salvar-la i ara està sota una capa, més o menys gruixuda de matèria pictòrica que l’ofega. Només la mirada educada podrà descobrir la llum de la pinzellada primigènia.

.

Hipodàmics (quina paraula no?), com els traçats de les ciutats modernes, voldríem ser i en canvi, som caòtics com els carrerons, que ens fascinen, de les parts antigues de qualsevol ciutat o poble. Com més laberíntics més ens atrauen. Com més foscos, més lluminosos, com més vells més vida, com més amagats més coses hi descobrim.