Hasta el aire que viene, viene sudando, (Escoltat pel carrer)

Azalea, estudi de color. Aquarel·la

He tallat la gespa. Un cop tallada adquireix una textura de vellut. Sota els pins, i segons tinc entès perque la pinassa porta fenol, hi creix poca herba i la que ho fa té símptomes d’escarransiment. La pinassa, en aquesta època de l’any té color terracota d’una textura gairebé física. El terra sembla que estigui enrajolat i contrasta amb la verdor de l’herba. Les agulles dels pins, a més, tenen una olor realment característica, una barreja entre resina, escorça i pinyons. Als troncs del pins he observat que hi sol crèixer mangraners degut, imagino, als excrements dels moixons que s’hi ajoquen. Hi ha un munt de mangraners bords pels voltants de la casa ja que creixen per tot arreu. Tenen una fulla d'un verd lluent, al primer cop d'ull sembla matissa. Aquests arbusts ara estan en plena floració i sembla que portin arracades, unes arracades vistoses, d'un roig encès.

Enguany no m’han florit els baladres. Suposo que deu ser per culpa de la sequera, tot i que és una planta que necessita poca aigua. Algunes mates, fins hi tot, mostren signes de debilitat o malaltia. En canvi, vagi per on vagi, no paro de veure’n florits, a poms, de tots el colors i amb una ufana quasi bé insultant.
Per la via verda, just a la sortida d’Aldover, n’hi ha uns quans no gaire grans de diferents colors entre la via i l’antiga carretera de Xerta. Estan florits a carrissos i el pes de les flors fan que les rames es vinclin cap a terra. Passar-hi a primera hora del matí, pedalant, una mica mandrós encara, és una delícia: el seu perfum dolç impregna la fresqueta matinal quasi bé d’una manera oriental i fa oblidar les bafarades ofenoses de la gallinassa amb la que acaben adobar els horts dels voltants.
El baladre, tot i ser una planta de les que teníem prohibit tocar quan érem crios degut a la metzina de les seves fulles, em porta molts bons records d’infantesa i així com els gira-sols ens fan pensar amb Van Gogh, els baladres em porten cap al seu amic i company de “malifetes” Gauguin; i en literatura a Lorca.

Adelfas, baladres, olianders. I els francesos, per similitud de la fulla, els anomenen laurier-rose.