Escales de l'Academia
Una de les visites que quan estic a Madrid procuro fer és a l'Academia de Bellas Artes de San Fernando, al bell mig de la calle de Alcalá. Aquest és un museu que de estar en una altra ciutat estaria sempre ple de gent i en canvi, a Madrid, al costat dels grans queda com diríem... fora de ruta. L'Academia, apart d’albergar La Calcografía Nacional i la Gliptoteca, amb taller de reproduccions, atresora una de les més importants col·leccions de pintura d’Espanya.
L’Academia és, més a més, un lloc on s’hi fan tota mena d’actes i exposicions. Recordo la dedicada a Velázquez, Esculturas para el Alcázar, El retrato moderno en España amb una important mostra de pintors catalans. Actualment, han editat en edició facsímil i a escala natural el planell de Barcelona d’Ildefons Cerdà.
L’Academia actualment té una exposició dedicada a Goya i mostra la col·lecció Juegos de niños propietat de la Fundación Santamarca, l’única del pintor que es conserva completa i que romandrà oberta durant quatre anys.
És un goig poder passejar per les sales buides del museu, sembla que haguem retrocedit unes quantes dècades en el temps, sense aldarulls de gent quasi cridant, grups de turistes amb guia i escolars amb professors que no poden mantenir l’ordre.
Quasi bé tots els pintor espanyols estan representats a l’Academia , alguns d’ells amb una important quantitat d’obres, com Goya. Només per poder veure el retrat de La Tirana ja s’ho val una visita. Autorretrato ante su caballete, de petites proporcions però grandiós; La casa de locos, La procesión de disciplinantes, Escena de la Inquisición, Corrida de toros, El entierro de la sardina són quadres que formen part de l’univers goyesc i que sense haver-los admirat no és pot entendre tota la dimensió que té l’obra del pintor.
El retrat, de grans dimensions, de Godoy en la guerra de las naranjas, és tot una mostra de la tècnica i del ull crític de Goya. Un Godoy repantigat, ufanós, cofoi i sexual omple, en una composició en diagonal, un quadre ple de moviment tot i l’estaticisme del retratat. Els retrat de mig cos de l’arquitecte Juan de Villanueva, el delicadíssim de pinzellada de Moratín i el de Munárriz, fosc, dur i autèntic. Un autoretrat de 1815 en format quasi quadrat i atrevida composició també en diagonal que li confereix moviment, i que ens mira de fit a fit amb el coll de la camisa obert, ens mostren un Goya pletòric, creatiu i autèntic.
L’Academia és, més a més, un lloc on s’hi fan tota mena d’actes i exposicions. Recordo la dedicada a Velázquez, Esculturas para el Alcázar, El retrato moderno en España amb una important mostra de pintors catalans. Actualment, han editat en edició facsímil i a escala natural el planell de Barcelona d’Ildefons Cerdà.
L’Academia actualment té una exposició dedicada a Goya i mostra la col·lecció Juegos de niños propietat de la Fundación Santamarca, l’única del pintor que es conserva completa i que romandrà oberta durant quatre anys.
És un goig poder passejar per les sales buides del museu, sembla que haguem retrocedit unes quantes dècades en el temps, sense aldarulls de gent quasi cridant, grups de turistes amb guia i escolars amb professors que no poden mantenir l’ordre.
Quasi bé tots els pintor espanyols estan representats a l’Academia , alguns d’ells amb una important quantitat d’obres, com Goya. Només per poder veure el retrat de La Tirana ja s’ho val una visita. Autorretrato ante su caballete, de petites proporcions però grandiós; La casa de locos, La procesión de disciplinantes, Escena de la Inquisición, Corrida de toros, El entierro de la sardina són quadres que formen part de l’univers goyesc i que sense haver-los admirat no és pot entendre tota la dimensió que té l’obra del pintor.
El retrat, de grans dimensions, de Godoy en la guerra de las naranjas, és tot una mostra de la tècnica i del ull crític de Goya. Un Godoy repantigat, ufanós, cofoi i sexual omple, en una composició en diagonal, un quadre ple de moviment tot i l’estaticisme del retratat. Els retrat de mig cos de l’arquitecte Juan de Villanueva, el delicadíssim de pinzellada de Moratín i el de Munárriz, fosc, dur i autèntic. Un autoretrat de 1815 en format quasi quadrat i atrevida composició també en diagonal que li confereix moviment, i que ens mira de fit a fit amb el coll de la camisa obert, ens mostren un Goya pletòric, creatiu i autèntic.
Les colossals escultures de Flora i Hèrcules Farnese ens donen la benvinguda a l'Academia
A qui no li agradi Goya, té on triar. De Velázquez hi ha dos retrats: Felipe IV, subtilíssim en negres i Mariana de Austria. De Ribera i Zurbarán sis obres cadascun. De Zurbarán hi ha quatre frares que semblen escultures i uns àngels que toquen el llaüt, que ells per si ja són un quadre i el corder pendant del que hi ha al Prado. Del seu fill, Juan de Zurbarán hi ha un bodegó amb llimones d’una gran subtilesa cromàtica. Hi ha quatre obres de Murillo (dos retirades, restaurant-les)
El Greco, Martínez del Mazo, Coello, Carreño Miranda, Alonso Cano, Mengs, Bayeu, Morales, Juan de Juanes, Tintoretto, Correggio, Bellini, Veronés, Arcimboldo, Guido Reni, Luca Giordano, Tiépolo Rubens, Van Dyck són pintors dels que hi trobarem obra.
I dels més propers en el temps Madrazo, Fortuny, De Haes, Rosales, Sorolla, Rusinyol, Pla, Romero de Torres, Solana, Camarasa, Vázquez Díaz, Zuloaga, Palencia, Gris, Picasso, Labrada, Benedito, Sotomayor, Zóbel... fins arribar als pintors i escultors actuals vius.
Una Dolorosa de Pedro de Mena, el Crist d’Antón de Morales i el San Bruno, escultura de pedra de Manuel Pereira, són tres peces escultòriques, silencioses, de gran força i bellesa. La col·lecció d’escultura es completa amb obres de Blay, Vallmitjana, Benlliure, Clarà, Julio Antonio, Macho, Marès, Mallo, Serrano...
El Greco, Martínez del Mazo, Coello, Carreño Miranda, Alonso Cano, Mengs, Bayeu, Morales, Juan de Juanes, Tintoretto, Correggio, Bellini, Veronés, Arcimboldo, Guido Reni, Luca Giordano, Tiépolo Rubens, Van Dyck són pintors dels que hi trobarem obra.
I dels més propers en el temps Madrazo, Fortuny, De Haes, Rosales, Sorolla, Rusinyol, Pla, Romero de Torres, Solana, Camarasa, Vázquez Díaz, Zuloaga, Palencia, Gris, Picasso, Labrada, Benedito, Sotomayor, Zóbel... fins arribar als pintors i escultors actuals vius.
Una Dolorosa de Pedro de Mena, el Crist d’Antón de Morales i el San Bruno, escultura de pedra de Manuel Pereira, són tres peces escultòriques, silencioses, de gran força i bellesa. La col·lecció d’escultura es completa amb obres de Blay, Vallmitjana, Benlliure, Clarà, Julio Antonio, Macho, Marès, Mallo, Serrano...
La col·lecció de dibuixos és preciosa, amb obres de pintors italians, flamencs, francesos i espanyols. De Velázquez Retrato del cardenal Borja, Ribera, Rubens i el seu Juicio Final, Van Dyck, Carreño de Miranda, Rodin, Picasso...
Quin catàleg, no? Doncs si no en tenim prou, encara podem admirar els gravats de Goya que formen part de la Calcografia Nacional i l'Academia en guarda les planxes. Parlar de la Calcografia també és dedicar-li un record a Benet Espuny, que es va llicenciar a San Fernando on hi va estudiar gravat i que les seves planxes també formen part de la col·lecció.
Com a curiositat, afegiré que a l'Academia s’hi guarden la darrera paleta de Goya portada de Burdeus, La guitarra d'Andrés Segovia, gravats de Piranessi, partitures i altre "memorabilia" de tota mena d’artistes.
Quin catàleg, no? Doncs si no en tenim prou, encara podem admirar els gravats de Goya que formen part de la Calcografia Nacional i l'Academia en guarda les planxes. Parlar de la Calcografia també és dedicar-li un record a Benet Espuny, que es va llicenciar a San Fernando on hi va estudiar gravat i que les seves planxes també formen part de la col·lecció.
Com a curiositat, afegiré que a l'Academia s’hi guarden la darrera paleta de Goya portada de Burdeus, La guitarra d'Andrés Segovia, gravats de Piranessi, partitures i altre "memorabilia" de tota mena d’artistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada