L’estiu amb les seves llargues tardes és una bona època per llegir, però encara és més bona per rellegir. Les relectures estiuenques són com les visites als i dels amics, que aprofitant aquests mesos de lleure i de vacances es procura trobar un cap de setmana, un dia o unes hores per estar junts.
Així com les lectures, algunes, degut a diferents motius, les fem per obligació tot i que s’acabin convertint en plaents, les relectures són única i exclusivament per plaer.
Entre les relectures de l’estiu hi ha algun autor viu o actual, algunes memòries i poesia. Per motius que no venen al cas, avui he llegit l’Estiueig de Goldoni, traduïda per Jordi Galceran, en la versió posada en escena pel Teatre Nacional de Catalunya l’any 1999 i que és un compendi de la Trilogia della Villeggiatura, les tres obres que l’autor italià va escriure sobre una manera de viure basada en l’ostentació, llògicament també amb problemes d’amor i enredo, tan típic de Goldoni.
Aquesta tarda amb Goldoni he revistat l’exposició de Palladio, però sobretot he estat a Venècia, davant el seu teatre, recordant un estiu proper ple de lectura i aquarel·les.
Així com les lectures, algunes, degut a diferents motius, les fem per obligació tot i que s’acabin convertint en plaents, les relectures són única i exclusivament per plaer.
Entre les relectures de l’estiu hi ha algun autor viu o actual, algunes memòries i poesia. Per motius que no venen al cas, avui he llegit l’Estiueig de Goldoni, traduïda per Jordi Galceran, en la versió posada en escena pel Teatre Nacional de Catalunya l’any 1999 i que és un compendi de la Trilogia della Villeggiatura, les tres obres que l’autor italià va escriure sobre una manera de viure basada en l’ostentació, llògicament també amb problemes d’amor i enredo, tan típic de Goldoni.
Aquesta tarda amb Goldoni he revistat l’exposició de Palladio, però sobretot he estat a Venècia, davant el seu teatre, recordant un estiu proper ple de lectura i aquarel·les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada