Homenatge a Andrea del Sarto, oliEn una de les pàgines del llibre que he acabat de llegir, l’autor cita un poeta ucraïnès que opina sobre pintura i diu que a diferència de la música, que ha estat creada per a gent sense llar, la pintura és l’art dels sedentaris que es complauen en la contemplació de la terra natal. Després, salva als bodegons, i no a tots, dient coses com aquestes: "Els bodegons deixen al descobert la indiferència total i absoluta de les coses, el seu cinisme i la seva manca de patriotisme provincià". Com exemple cita Morandi i acaba dient que els seus gerros són fràgils, esvelts i plens d’aire.
Aquesta opinió serveix a l’autor del llibre per divagar sobre Morandi i un gerro blau que va comprar al museu a Bolonia, i la façana del Palau d’Accursio que és una merda en comparació a una humil botella morandiana que hi havia per terra, davant del palau, abandonada (pobra botella), enmig d’un desguàs d’aigües estancades (no entenc com no se la va endur cap a casa en lloc de comprar una reproducció de museu) i que tot això, sense saber-ho, va afectar el seu estat d’ànim, el seu esperit, la seva ... diletància.
Un, està acostumat a llegir i oir quantitat d’opinions sobre qualsevol quadre o tema pintat, però tot i així encara m’estranyo al llegir-ne algunes. Dels gerros, botelles i pots dels bodegons de Morandi s’ha dit quasi bé tot però que siguin fràgils, esvelts i plens d’aire... possiblement, aquesta opinió disgustaria al pintor.
Aquesta opinió serveix a l’autor del llibre per divagar sobre Morandi i un gerro blau que va comprar al museu a Bolonia, i la façana del Palau d’Accursio que és una merda en comparació a una humil botella morandiana que hi havia per terra, davant del palau, abandonada (pobra botella), enmig d’un desguàs d’aigües estancades (no entenc com no se la va endur cap a casa en lloc de comprar una reproducció de museu) i que tot això, sense saber-ho, va afectar el seu estat d’ànim, el seu esperit, la seva ... diletància.
Un, està acostumat a llegir i oir quantitat d’opinions sobre qualsevol quadre o tema pintat, però tot i així encara m’estranyo al llegir-ne algunes. Dels gerros, botelles i pots dels bodegons de Morandi s’ha dit quasi bé tot però que siguin fràgils, esvelts i plens d’aire... possiblement, aquesta opinió disgustaria al pintor.
Certa literatura practica l’art d’enteranyinar la transparència.
Moltes gràcies per aquest blog. Crec que m'ha creat una sana addicció. El primer que faig quan encenc l'ordinador és mirar si has escrit la nit avans.
ResponEliminaJo sóc una ignorant en el món de l'art, però quan miro els teus quadres em sento molt bé, amb molta pau, el mateix que em passa quan escolto el "Nessum Dorma" que em fa tremolar i no entenc de música. Bé, vull felicitar-te, també, pel bé que escrius. Estic aprenent molt.
TERE VERGE (TERE DE RALLA)