dilluns, 22 de juny del 2009

Sorolla al Prado

De Sorolla, oli
Al Prado, aquest cop hi havia unes quantes coses per veure. L’antològica dedicada, per fi (diuen que és la definitiva) a Sorolla. Potser per al gran públic, aquest que darrerament omple museus, tant se li en foti si és o no la definitiva i per a la crème Sorolla tota la vida serà "fallero", formarà part de l’altra Espanya i seguiran negant-li el pa i la sal. El que sí és d’agrair és que el Prado li dediqui una antològica després de que ha obert les seves portes a altres pintors i fotògrafs, els quals no podien haver aspirat a més ni el Prado a menys. Però, els temps canvien i altres coses veurem.
No sé on he llegit que per fi el Reina Sofía l’ha admès a les seves col·leccions (serà perquè el seu nou director va estar de pràctiques a l’Hispanic Society i és valencià). Per què no ho van fer abans si tenien penjats, entre altres, a Mir, Nonell, Camarassa, Zuloaga. A Gutiérrez Solana, li van fer una antològica.

Apunt colorejat, paper
Sorolla al Prado hi llu magnífic. Una amplia selecció de quadres, fins arribar al centenar, ens mostra un pintor de raça, honrat i dotat. Alguns cops potser precipitat però tot hi així la seva pinzellada sempre trobava el to adequat. Fins els quadres que no estan acabats els hi manca res (no estan acabats però estan fets), perquè des de la primera pinzellada tot està al seu lloc i sense que es noti, un dibuix bastit, exacte i precís dóna corporeïtat a l’obra. Fins hi tot amb les seues obres més monocromes hi ha color i valors. Tot superajustat, tot al seu lloc.
L’exposició l’he fruit per partida doble, per retrobar-me amb vells coneguts i per poder admirar noves obres que desconeixia. Si tenim en comte que Sorolla va pintar uns 4000 quadres i va fer uns 8000 esbossos i dibuixos, el que coneixem d’ell és una ínfima part de tot el que va fer. Ell sol, podria donar per fer més de cent d’exposicions temàtiques ja que va conrear i practicar tots el temes i tècniques.
Un cop més, Bancaja ha sabut fer una bona tasca. Un catàleg dels que faran època (l’edició en tela ja estava exhaurida); la col·locació dels panells que va pintar per l’Hispanic Society impecable i la tasca dels seus empleats informant al públic lloable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada