Escriure és un acte d’amor. Sinó només és lletra. J.Cocteau

La carta amb un ram de mimoses, oli/tela

Aquesta tarda, en plena hora de la migdiada, m’han trucat per telèfon. No explicaré el que m’han demanat, però sempre sol ser qualsevol cosa que necessiten urgent i ...de franc. Els qui truquen no solen tenir cap mena de relació ni amb mi ni amb res del que jo faig, que encara és pitjor. A casa, sempre hem observat que hi ha certes hores durant les quals no s’ha de trucar, però és clar, a casa estem fets a l’antiga. Ara, és pràcticament normal que la gent et truqui a primeres hores del matí, mentre estàs a taula, durant la migdiada, quan començar a fer calor i a l’estiu, i a partir de certes hores a la nit. Si no contestes no et deixen el missatge ja que, solen dir, no els agrada parlar amb una màquina, volen resposta immediata i quan els hi rota.
Abans, la gent escrivia cartes i esperava la resposta. Abans, és clar, quan Correus era una entitat seriosa i les cartes arribaven dintre d’un temps prudencial. La carta no molestava, podíem llegir-la quan volguéssim i no violava la nostra intimitat. El telèfon en canvi, s’entremet impúdicament en el nostre quefer diari i ens demana atenció instantània. El telèfon ens ha creat addicció i, el que és més trist, ens a fet a tots una mica més maleducats.