El Prado ha prorrogat una exposició que té en préstec del museu de Ponce: La bella durmiente. Es tracta de pintura dels Prerafaelites anglesos que tret del quadre estrella de l’exposició (i amb reserves) la resta són obres d’alumnes treballadors. Són quadres treballats pinzellada a pinzellada, com qui construeix un puzzle, o broda o fa un treball de marqueteria. Pintar, és una altra cosa i clar, veure aquestes coses al Prado encara les empobreix més.
Toledo a l'alba, aquarel·laVisita a la saleta on està penjat el quadre, deixat pel Louvre, de La Magdalena penitent. El quadre de La Tour és una de les peces estrella del museu francès. Recordo quan fa anys que la vaig veure per primer cop i em va sembla opaca, tot i el dramatisme que pugui donar-li un sol focus de llum i artificial. Ara, el pas del temps ha fet que, apart de continuar veient-la opaca, li trobi una qualitat de fusta. La dona, que està il·luminada per una llàntia, mostra una cara pensarosa, de trets delicats, però els braços i les cames tenen una qualitat... ortopèdica.
L’obra està acompanyada per cinc quadres més. Dos de La Tour, propietat del Prado: Ciego tocando la zanfonia, d’una qualitat extraordinària que no és d’estranyar que se’l confongués amb Zurbarán o amb Velázquez i San Jerónimo, obra que estava penjada en algun ministeri i que José Milicua, professor meu a la facultat, va descobrir no fa pas gaires anys.
El David i Goliat de Caravaggio, San Francisco sostenido por un ángel de Orazio Gentileschi i San Pedro liberado por un ángel de Guercino, per cert, amb un cap dorment a la part dreta del quadre, magnífic, són les obres que d’una manera més que digna, escorten a la convidada.
L’obra està acompanyada per cinc quadres més. Dos de La Tour, propietat del Prado: Ciego tocando la zanfonia, d’una qualitat extraordinària que no és d’estranyar que se’l confongués amb Zurbarán o amb Velázquez i San Jerónimo, obra que estava penjada en algun ministeri i que José Milicua, professor meu a la facultat, va descobrir no fa pas gaires anys.
El David i Goliat de Caravaggio, San Francisco sostenido por un ángel de Orazio Gentileschi i San Pedro liberado por un ángel de Guercino, per cert, amb un cap dorment a la part dreta del quadre, magnífic, són les obres que d’una manera més que digna, escorten a la convidada.
Toledo a l'alba, oliUn petit passeig per les sales per trobar el quadre Vista y plano de Toledo del Greco que estarà una temporada al museu. Aquesta original vista de Toledo, personalíssima, mostra la ciutat des d’un dels "cigarrals" que l’envolten, amb el pont d’Alcántara i el meandre del riu a l’esquerra. A la dreta un jove, de mirada taciturna, mostra el plànol de la ciutat d’una minuciositat astoradora. Un cop allí, donar una mirada a les sales dedicades al Greco on hi ha penjats, uns trenta i pico de quadres. Un dia em deturo més amb algun, altres només hi dono una mirada de... recordatori.
Hola Manel,
ResponEliminaLlegint el que hi has escrit, he sentit com si jo mateix hagués anat, ni que fos mínimament, a El Prado. La selecció de la teua mirada sobre els espais, els quadres i els personatges que hi veies, més els comentaris, han estan un bon esquer per fer-me ganes de tornar-hi el més aviat possible.
Felicitats pel blog sencer.