La lectura a l'atri i l'Ebre, olisTarda de música. Bach. Des del prestatge he rebut l’avís. Glenn Gould amb les seves dues versions de les Variacions Goldberg ha guanyat la partida a Maria Joâo Pires amb les seves sonates de Mozart. Possiblement, quan disposi de més temps farem una audició ininterrompuda.
Sense cap mena de dubte, les ànimes lliures coincideixen en...grandària i en la seva manera de fer-nos-la propera, entenedora i enganyadorament fàcil. Només per això hauríem d’estar, en vida, en deute per la seva generositat.
També coincideixen, possiblement la creació ho comporta, en la manera de expressar-ho, de dir-ho amb paraules i possiblement, també és una manera de dir-nos, que tot hi haver nascut amb un do, el que fan no és fruit ni del do, ni de la casualitat, ni de l’arravatament ni de la sort sinó de la constància, l’esforç, l’estudi i la dedicació. Com no, també és una manera de dir-nos que res ha estat fàcil per a ells, però un cop aconseguit el seu repte, ens en fan partícips de la manera més senzilla i entenedora.
No ho traduiré perquè crec que s’entén prou bé; és una frase de Gould: "The purpose of art is not the release of a momentary ejection of adrenaline but rather a gradual, lifelong construction of state of wonder and serenity".
J.R. Jiménez ens deia una cosa semblant: "Aunque soy puro instinto, busco someterlo a la reflexión. Lo espontáneo sometido a lo consciente". No hi ha cap mèrit quan es naix així, deia, en canvi, la seva dona, Zenobia Camprubí, potser per ratificar el que ja intuíem: l’art només és vàlid si és la projecció d’una ètica.
Sense cap mena de dubte, les ànimes lliures coincideixen en...grandària i en la seva manera de fer-nos-la propera, entenedora i enganyadorament fàcil. Només per això hauríem d’estar, en vida, en deute per la seva generositat.
També coincideixen, possiblement la creació ho comporta, en la manera de expressar-ho, de dir-ho amb paraules i possiblement, també és una manera de dir-nos, que tot hi haver nascut amb un do, el que fan no és fruit ni del do, ni de la casualitat, ni de l’arravatament ni de la sort sinó de la constància, l’esforç, l’estudi i la dedicació. Com no, també és una manera de dir-nos que res ha estat fàcil per a ells, però un cop aconseguit el seu repte, ens en fan partícips de la manera més senzilla i entenedora.
No ho traduiré perquè crec que s’entén prou bé; és una frase de Gould: "The purpose of art is not the release of a momentary ejection of adrenaline but rather a gradual, lifelong construction of state of wonder and serenity".
J.R. Jiménez ens deia una cosa semblant: "Aunque soy puro instinto, busco someterlo a la reflexión. Lo espontáneo sometido a lo consciente". No hi ha cap mèrit quan es naix així, deia, en canvi, la seva dona, Zenobia Camprubí, potser per ratificar el que ja intuíem: l’art només és vàlid si és la projecció d’una ètica.
El que diferencia als creadors dels artistes és que pels creadors el més important és donar més per menys i que no es noti l'esforç. Als artistes els interessa tot el contrari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada