Avui he rebut una carta del Departament de Cultura de la Generalitat. Portava el franqueig urgent amb segell de Correus de color vermell, ben vistós. Dintre, una invitació per assistir a una proposta teatral ¿¿??, per homenatjar a Josep M. de Sagarra a càrrec de l’artista mantingut o mamelló que toca durant aquesta legislatura. Lloc: Centre del Comerç. Data: Diada de Sant Jordi. La invitació, ha arribat tard tot i les urgències.Un, en pot fer unes quantes lectures. Que com sempre s’improvisa, en aquestes terres, les tarjes de les invitacions les van imprimir a corre-cuita, per no dir a misses dites; que el funcionari adient, tenia altres coses a fer i ben pensat sempre hi ha prou temps per enviar-los i sinó, amb diners públics, gastarem més a l'haver d'aplicar-hi la tarifa urgent; que Correus continuï igual, és a dir: malament; que no volien que hi assistís, si em permeteu aquesta pinzellada de supèrbia. I he acabat, tot hi que encara podria trobar uns quans motius més.
Només em queda recordar a Azorín: Les cartes urgents solen ser més urgents per qui les envia que per qui les rep.
Aquestes tardes de primavera llargues i lluminoses inviten a fer passejades pels voltants de casa. Un, sempre està a l'aguait mirant i admirant i encara que ho tinc tot apamat sempre hi han sorpreses. A vegades és una pedra, un bocí de ceràmica que sobresurt, lluentejant, del terra. D'altres és un arbre o una matissa o qualsevol planta que no teniem ataüllada o que ha mudat el seu aspecte. Gràcies a les pluges hi ha una gran floridissa per tot arreu i aquest sembla ser l'any dels gladiols silvestres i a la vora del camí, han plantat la seva tija ben acolorida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada