Parlar molt d’un mateix és també una manera d’ocultar-se. Nietzche.

Ram de paperines

Aquesta tarda, després d'haver estat trastejant una estona pel jardí, he collit aquestes paperines i he fet aquest ram.

La paraula sovint tan reveladora, és una disfressa. Com la màscara que en lloc de tapar destapa; en lloc de cobrir, descobreix, és a dir revela l’autèntica personalitat del disfressat.

Escriure de pintura o de poesia, és una mena d’exercici profilàctic. Un necessita netejar-se de quan en quan sinó acabaria fent el que no he de fer. És, per entendre’ns, un exercici d’higiene artística, per no descentrar-me. Un, apart de saber qui és, ha de saber on és... i cap on mira.

Crec que va ser Umbral qui va dir que la literatura no és res més que la memòria sotmesa a la gramàtica. Si prenem per certa aquesta afirmació, descobrim que la literatura només pot ser autobiogràfica la qual cosa reforçaria l’adagi (va ser d’Ors?) de que tot el que no és autobiografia és plagi.
En pintura, com en qualsevol altra manifestació artística, tot el que no és autobiogràfic, és còpia. La còpia es queda amb la forma externa perquè només s’alimenta de la tècnica i la tècnica és... superficial. De la mateixa manera que no és el mateix tenir la mirada entrenada que tenir la mirada... educada.

Busquem en els demés els nostres defectes per després retreure’ls-hi.