Una cosa és treball, l’altra és obra. R. Gaya

Una cosa és treball, l’altra és obra. R Gaya.
Treballar sense descans. En què, com, això importa menys. J.R.Jiménez.
Sense treball no hi ha obra.

Monjo i Benet Espuny a Nova York

Divendres Sant. Fa un dia gris i cau, a estones, un borrimet. Aquesta nit anirem a Tortosa a veure la processó. Sempre que hi anem em ve al record les converses amb Benet Espuny sobre la seva joventut quan son pare treballava pel bisbat, tallant i policromant escultures i fent altars. De com durant la guerra civil intentà salvar els retaules que els milicians destrossaven. Si us plau no ho cremeu que són gòtics!, s’exclamava.

Com que Benet té una memòria cabalosa, els records volaven d’un any a l’altre. Escoltar-lo mentre explica l’odissea viscuda per portar el pas de la Pietat de Soriano Montagut a Tortosa, és tot un plaer.

Van anar a buscar-lo a Salamanca, en companyia del metge Secundino Sabaté, amb un camió que per aprofitar el viatge el van carregar de taronges de la finca de Vericat. La tornada a Tortosa la van fer acompanyats de dos dels fills del Sr. Sabaté i el camió carregat de sacs de farina per amortir els sotracs i poder protegir el grup escultòric. Vaig poder veure, ja fa uns anys, com a l’escola d’art, sota la supervisió de la, ara, directora se li feia una molt acurada restauració.

L’altra record té que veure amb el pas del Davallament de la creu, obra d’Enric Monjo. Estant a Nova York, Monjo va fer-hi una important exposició, a resultes de la qual el seu alcalde Mr. Wagner li va atorgar la medalla d’or de la ciutat. En aquella exposició hi havia, a grandària natural, una fotografia d’aquest pas tortosí, del qual l’escultor n’estava més que orgullós. Benet i Monjo, grans amics, s’hi van retratar davant.

Aquest vespre, quan contempli els passos d’aquest dos escultors desfilant en processó, continuaré la conversa amb el sr. Benet.