En art no assumir cap risc, és ja un risc.

Glicina

El lilà i la glicina estan florint, però molt retardats, com quasi bé tot aquest any. La glicina mostra seus carrassos d’un lila subtil, aeri i alegre que pengen per les baranes del atri i mira per on, contrasten de manera natural amb l’esclat, la bola de color taronja de les clívies, que enguany han fet una floració espectacular. Està vist que cada planta té el seu any.

L’altre dia que vaig anar al delta tot estava florit i vaig sentir com una mena d’enveja. Algú s’ha dedicat mai a passejar pel delta però per les zones construïdes, habitades? És quelcom que sempre m’ha agradat fer. Les cases, solen estar envoltades del que anomeno hort enjardinat. Alguns d’ells, cada cop menys, solen tenir-hi gàbies amb animals: ànecs, gallines i pollastres; normalment sempre s’hi veu una ingleseta amb una rabera de pollets.

Portalada amb vinya borda i bignonies, oli

Sol haver-hi un emparrat. Els de tota la vida solen tenir una parra de raïm moscatell, els més moderns hi tenen buguenvíl·lees, bignònies o qualsevol altra enfiladissa. I als voltants de la casa estan plens de torretes dels materials més diversos, pintats dels colors més impensables, la majoria llampants, amb unes combinacions cromàtiques que al principi poden estranyar-nos però un cop acostumats, un hi veu molta estimació, innocència i netedat. Els testos tots pintats iguals, cada casa el seu color, estan disposats, arrenglerats al voltant de la casa.

La bonança del clima i la dedicació de la mestressa de casa fan que, quasi bé durant tot l’any, hi hagi una floridissa i una ufana envejables. Passejar pels carrers, seguint les sèquies florides, gaudint d’aquests jardins humils i casolans, és una bona manera de passar la tarda.