Racó de lecturaTot desig estancat és un verí, ens recorda André Maurois. Podríem afegir-hi que saciar apetits, allarga la vida. Tot i així, llavors em pregunto: I si la felicitat fos la manca de desig?
Hi ha pintors, artistes que es passen la vida donant testimoniatge de que ho són. Són una mica com els sindicalistes, sempre en portada cridant i amb la bandera del partit a les mans. En casos així, sóc un desafiliat.
Sempre que em poso a col·locar els llibres que he llegit als prestatges acabo rellegint-ne algun, o al menys passatges, ja que com que solc prendre notes i deixar fulls escrits a la manera de punt de llibre, el dia que els toca anar cap a la uniformitat de la llibreria, em criden l’atenció. Potser és la seva manera de parlar-me, de dir-me que encara no es mereixen la tranquil·litat de la biblioteca.
Avui li ha tocat al Tennesse Williams. Tot va començar amb una biografia que vaig comprar a les amigues de Berkana, a Madrid. La seva lectura, per cert decebedora, es va barrejar en el temps amb Una gata sobre un tejado de zinc en una edició de l’Editorial Alba. Les meves lectures surten com les cireres d’un cistell: enganxades.
Entre totes les notes que havia pres aquesta és la que m’ha cridat l’atenció: La crueltat deliberada és l’únic pecat imperdonable. Frase memorable i lapidària posada en boca de Blanche Dubois. No he pogut reprimir-me, me’n he anat cap a la biblioteca i he buscat a la “zona de teatre” l’única edició que tinc del Tramvia... És una edició de butxaca de l’editorial Signet, amb fotografies de l’estrena a Broadway i de la pel·lícula, per commemorar el 25è aniversari de l’edició.
M’he llegit tota l’obra, un cop més i en van...Com no, he subratllat una altra frase, també posada en boca de Blanche al final de l’obra: Whoever you are, I have always depended on the kindness of strangers.
Per cert, penso que l’autor tenia una màgia especial per les frases rodones, però sobretot pels títols de les seves obres.
Avui li ha tocat al Tennesse Williams. Tot va començar amb una biografia que vaig comprar a les amigues de Berkana, a Madrid. La seva lectura, per cert decebedora, es va barrejar en el temps amb Una gata sobre un tejado de zinc en una edició de l’Editorial Alba. Les meves lectures surten com les cireres d’un cistell: enganxades.
Entre totes les notes que havia pres aquesta és la que m’ha cridat l’atenció: La crueltat deliberada és l’únic pecat imperdonable. Frase memorable i lapidària posada en boca de Blanche Dubois. No he pogut reprimir-me, me’n he anat cap a la biblioteca i he buscat a la “zona de teatre” l’única edició que tinc del Tramvia... És una edició de butxaca de l’editorial Signet, amb fotografies de l’estrena a Broadway i de la pel·lícula, per commemorar el 25è aniversari de l’edició.
M’he llegit tota l’obra, un cop més i en van...Com no, he subratllat una altra frase, també posada en boca de Blanche al final de l’obra: Whoever you are, I have always depended on the kindness of strangers.
Per cert, penso que l’autor tenia una màgia especial per les frases rodones, però sobretot pels títols de les seves obres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada