Llei de la prudència: hi ha que deixar endevinar i no dir.

La poesia i la pintura tenen moltes coses en comú, una d’elles és que són “inensenyables“.

Si la pintura i la poesia no són fidels als estats d’ànim, en són un reflex, llavors es converteixen en un modus operandi, o millor dit: un modus vivendi.

La pintura és un misteri i els misteris no hem de revelar-los ni deixondir-los. R. Gaya

En un món de fugitius optar per la direcció contraria pot semblar una evasió. T.S.Eliot

Via Verda, Aldover

Tothom parla de crisi però en realitat el que es vol dir és que no hi ha mercat. Un, pensa que el millor per l'art, sigui aquest pintura o poesia, és quan no hi ha mercat. La demanda empobreix i embruta. Crea escoles, ismes i quan la pintura i la poesia entren en aquest joc deixen de ser el que són i es converteixen en mercaderies de la mateixa manera que pot ser-ho la venda de qualsevol altre producte manufacturat. La manufactura reivindica les mans, i amb això no vull dir que l’artista no practiqui, no s’entreni, però crec que la millor pràctica, l’autèntic entrenament, els millors exercicis, com deia E. Montale en una entrevista de l’any 1962 (ja ha plogut), són els interiors fets de meditació i de lectura i, naturalment, el millor planter per la pintura no és omplir teles sinó... buidar-les; educar la mirada i no domesticar la mà, de la mateixa manera que per la poesia les millors troballes estan a la prosa. L’octium, les vacances interiors, són necessàries per qualsevol tipus de creació.
L’autor italià continuava: És un error separar categòricament les arts, com si foren independents entre si; penso que les arts tenen un fons comú. Pensament similar al del pintor R. Rauschenberg: La pintura és una manera de funcionar total i apassionadament en un món que abasta molt més que la pintura.

Tot ho hem de reduir a la seva màxima simplicitat, però no a més. A. Einstein