Tota crítica actual és un pur sofisma.

En record dels teus ulls, oli

Les nits en que la lluna fa el ple, al camp, són nits de desvetllament, que no és el mateix que d’insomni o agrípnia i es viuen, millor dit es gaudeixen d’una manera diferent, com també són diferents depenent l’època de l’any.
Ahir, la lluna plena, gràcies al temps tan canviant en que ens obsequia aquesta primavera, va ser especial. El cel ennuvolat ens va permetre fruir d’un paraselene extraordinari durant una bona estona.
Sense cap dubte, i així ens ho recorda el refranyer espanyol, no hi ha lluna plena com la de gener, però ahir, quan els núvols ho permetien, la lluna va vessar el seu càntir de llet per tota la vall del riu

Estem vivint un període que fascinaria a Montaigne; ell, que va dir que la saviesa consisteix en anar-se acostumant a no entendre res del que passa i admetre, sense trencar-se el cap, senzillament, que res té explicació. Explicació lògica s’entén.

Continuant amb autors francesos, si Proust donava cada dia menys valor a la intel·ligència i Cocteau ens anima a curar-nos de la intel·ligència i no pas del opi, cal reivindicar doncs: Millor la intuïció que ens dóna la vida ?.