Els nenúfars
Assegut a la terrassa de casa deixo anar la vista. A cops m’entretinc mirant qualsevol tija o flor, d’altres el reflex que fa el fimbreig d’una branca a les aigües de l’estany. Potser un peix de color taronja que treu el cap com si volgués beure aire o una granota que ajupida damunt la fulla d’un nenúfar esperant cruspir-se un insecte em tindran embadalit una estona. Possiblement em distrauré seguint el vol d’una libèl·lula de finíssimes ales blaves i que acarona l’aigua deixant-hi unes tènues, quasi imperceptibles, ones. Molts ocells venen a beure a l’estany i alguns d’ells, sobretot els pardals, mengen les molles de pa que donem als peixos o les restes del menjar dels gossos. També s’hi solen acostar per abeurar-s’hi merles, capsigranys, gafarrons, verderols i darrerament tórtores ja que han fet dels arbres de casa el seu lloc de cria.
Els nenúfars de casa, aquarel·laL'aquarel·la, considerada per alguns obra menor, no és una manera de pintar com molts creuen, ni molt menys una tècnica, sinó que és una manera de veure les coses, com un estat d'ànim. Hi ha dies que un té la visió d'aquarel·la i llavors només tinc que agafar els trastes, aigualir els colors i deixar que amarin el paper.
Algunes d'aquestes tardes de mandra i contemplació l'aquarel·la és un bon antídot contra la peresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada