Continuant a Sevilla, i seguint el rastre de Murillo, el Museo de Bellas Artes mereix una visita. Allí s´hi pot admirar la gran col·lecció que tenen, una vintena d’obres compartint sala i que et poden deixar bocabadat: quantitat i qualitat es donen la mà.
Després, es pot continuar amb els seus deixebles, o millor dit epígons: Meneses Osorio, Núñez de Villavicencio i Simón Gutiérrez fins arribar a Valdés Leal, Alonso Cano, Francisco Pacheco, Francisco Herrera, el viejo, Ribera, el Greco i Velázquez. Menció apart mereixen les obres de Zurbarán, que Déu n’hi do! la quantitat que en tenen. I finalment, perquè sembla que no encaixi gaire dintre de la col·lecció de grans pintors espanyols i ja al segle XVII, el retrat del canonge José Duaso signat per Goya, d’adquisició tardana.
Pintura espanyola del XIX, sense pena ni glòria, però crida l’atenció el més que conegut retrat de Gustavo Adolfo Bécquer, pintat pel seu germà Valeriano i un oli del pintor català Josep Maria Tamburini i Dalmau, El Compte d'Urgell en poder dels homes del Rei Fernando de Antequera.
Així anem desfilant per davant d’obres de pintors sevillans com Antonio María Esquivel, José Gutiérrez de la Vega, Manuel Barrón, José Villegas, i els Madrazo (Raimundo i Federico). Un paisatge de Mallorca de Eliseu Meifrén ens mena cap al segle XX.
Gutavo Bacarisas, Ignacio Zuloaga, Daniel Vázquez Díaz, Manuel Benedito, José María Rodríguez Acosta i Joaquín Sorolla clouen la col·lecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada