Francisco de Zurbarán, és un dels pintors del que es pot gaudir a Sevilla, una vintena d’obres ens esperen per ser admirades. Aquest pintor extremeny des de crio va viure a la capital andalusa on hi va aprendre a pintar de la mà de Pedro Díaz de Villanueva. Va ser coetani de Velázquez i de Murillo, amb el que això comportava. Tenir com a “competència” als dos grans de la pintura no devia ser-li fàcil, tot hi així no va deixar de pintar i tenir encàrrecs principalment de les diferents ordres religioses, els cartoixans de Jerez i els jerònims de Guadalupe, on també hi ha una bona col·lecció de pintures.
En motiu de la celebració dels 300 anys de la Biblioteca Nacional, diferents museus de tota Espanya organitzen amb el títol de Otras miradas, exposicions comissariades per Juan Manuel Bonet, exposant llibres i pintures en una mena de diàleg.
Al museu de Sevilla, en una saleta acollidora hi trobem conversant El Arte de la Pintura de Francisco Pacheco amb San Hugo en el refectorio de Zurbarán. Hom suposa, admirant i estudiant l’obra del pintor de Fuente de Cantos que devia tenir en compte i respectar els criteris pictòrics que el sogre de Velázquez detallava en el seu tractat de pintura i que en l’obra triada és on més s’hi pot apreciar.
Va ser Zurbarán el pintor del silenci i de la vida interior, intentant captar dels seus personatges, sense estridències, la seua espiritualitat i mansuetud.
Sense voler caure en els tòpics, pocs pintors han sabut treure tant de color del blanc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada