dimarts, 8 de gener del 2013

El llegat Casa de Alba



Al Centro Cibeles, o sigui a l’Ajuntament de la ciutat, i fins a finals de març la Casa de Alba mostra el bo i millor del que atresora. Una exposició que és més o menys la mateixa que l’any 2009 es va mostrar a Sevilla tot i que aquí s’hi poden admirar unes quantes obres que no estaven a l’altra: La verge de la mangrana de Fra Angélico, els dos paisatges de Ribera, “trobats” al palau de Monterrey que tenen a Salamanca, en són una mostra.
L’exposició, en una segona lectura, posa al descobert com tot pot anar a menys, fins i tot amb coses tan... volàtils, com el gust; per entendre’ns: de com es pot passar de Ticià a Chagall o de Rubens a Zuloaga. I això, és el que a simple vista s’aprecia contemplant l’exposició.
Menudeses a part, és prou gratificant poder admirar tota la pintura i altra parafernàlia, andròmines apart, de la que ha estat i és la Casa amb més renom del món civilitzat. Des   d’una primera edició del Quixot a la coneguda com la Bíblia d’Alba, del nobiliari d’Indies a la col·lecció de cartes autògrafes de Cristòfor Colom. I així ad libitum.
La peça emblemàtica de l’exposició és, deixant apart els dos únics paisatges de Ribera i Fra Angelico, el retrat que Goya va pintar de la duquessa vestida de blanc. Quadre, que sembla ser va començar a pintar un dia que la duquessa va irrompre a l’estudi del pintor perquè li pintés la cara. Goya així ho manifestava en una carta, datada el 2 d’agost de 1800, al seu íntim Martín Zapater i hi afegia: “que me gusta más que pintar en el lienzo”.
Poder admirar el retrat del duc fet per Ticià, Rubens (la còpia que va fer de Ticià del retrat de Carles V i l’emperadriu Isabel), Reni, Giordano, Guardi, Murillo i continuar amb Ingres, Corot, Mengs, Boudin, seguir amb Renoir, Fantin-Latour, Sargent, Reynolds, Madrazo, Sorolla i acabar amb el que comentava al principi... Romero de Torres, Zuloaga, Chagall i ...el no res.
Al mateix Centro Cibeles, muntat al hall, s’hi pot veure fins a finals de febrer el belen napolità (600 figures), propietat dels germans García de Castro, i que un cop desmuntat subhastarà Ansorena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada