Gauguin y el viaje a lo exótico és el títol de l’exposició que hi ha al Thyssen. Grans cues per poder-hi accedir incrementades per l’altra exposició que ofereix a la planta baixa: El arte de Cartier.
La mostra gira al voltant de l’anada de Gauguin a Tahití i tota l’obra surgida d’aquest esdeveniment amb la consabuda influència que va tenir en els artistes de les primeres décades del s. XX, vinculant el viatge com a fugida de la civilització i com recerca dels orígens. Una fugida, en fi, a la recerca del paradís perdut.
Pintors com Rousseau, Nolde, Pechstein, Macke, Marc, Kirchner, Derain que van seguir l’estela de Gauguin cercant un primitivisme exòtic són presents a la mostra que es tanca amb Klee, Kandinsky, el matrimoni Delaunay i sobretot Matisse (va anar a la Polinesia francesa en plan baudelarià) que hi és present amb els seus papers retallats (papiers découpés, tal com diuen els entesos).
Molts gauguins portats d’arreu del món, fan que aquesta exposició tingui, com el seu títol, un toc d’exòtic i s’agraeix poder-los contemplar plegats i anar descobrint com Gauguin, va trobar en aquesta fugida les seves arrels... ètniques i va saber-les traslladar a la seua manera d’entendre la pintura. No em d’oblidar que, tot hi haver nascut a França, la seua iaia Flora Tristán, era descendent d’una aristocràtica família peruana, i el seu pare Mariano era germà del governador de Cuzco i Arequipa i darrer virrei del Perú, Pío Tristán y Moscoso. Gauguin, va passar sis anys de la seva infantesa vivint al palau del seu iaio, a Lima. No endebades li agradava vantar-se de que ell era un salvatge peruà, salvatge com un llop sense collar.
Continuant al Thyssen, al hall, en una estància prefabricada, podem contemplar com a la vista de tothom es restaura un quadre de Tintoretto: El Paradís, potser per arrodonir aquest viatge a l’exòtic cercant el paradís perdut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada