Primeres hores a Roma.

Al campidoglio, amb la rèplica d'Aureli. 

Què es pot contar d’una estada a Roma sense caure en els tòpics? Intentaré en les properes entrades fer-vos cinc cèntims de les impressions d’aquest viatge.

Si es té la sort que vaig tenir, ja es pot començar a gaudir del que ens espera mentre l’avió està aterrant a Fiumicino i sobrevola la antiga Ostia. A vista d’ocell la que fou la porta de Roma per mar es mostra preciosa. No menys formosa és la entrada a Roma i veure de cop, il•luminat pel sol rasant de la solpostada, que tot ho magnifica, les termes de Caracalla. En ple estiu un pot sentir calfreds. Abans hem columbrat parts de la gran muralla aureliana, la piràmide de Caio Cestio.

Després vorejant el Circus Màximus, la Domus Augustana i el Foro, amb els pins, de troncs impossibles i alçada temerària, ja ens endinsem en els carrers de la ciutat, direcció a l’hotel.

Sense desfer les maletes, per aprofitar la darrera llum del dia, sortim al carrer. A la porta de l’hotel l’elefant de Bernini està engabiat: comencen les tasques de restauració. Sta Maria Sopra Minerva a la dreta i enfront la gran rotonda del Panteó daurada pel sol. La plaça, com després comprovarem tota Roma, està abarrotada.

Enfilem cap el Campidoglio però abans passem per l’Area Sacra di Largo Argentina on els gats hi dormitegen, protagonistes de la foto, sense fer cas als turistes, i on intento trobar amb la mirada les escales on va ser assassinat Cèsar.

Ja és un no parar: la columna Trajana, massissa, esvelta competint amb els pins. Pugem, amb parsimònia, la suau escalinata de Miquel Àngel mentre la fugissera llum del crepuscle ja només envernissa una part dels edificis. Els Dioscurs, imponents, coronen el trajecte i poc a poc, al ritme de la petjada va apareixent retallant-se la gran figura eqüestre d’Aureli. Descans assegut damunt d’una cornisa que jeu en un racó del vial, anant baixant cap el Teatro di Marcello. Creuem el Tíber pel pont Pallatino, des d'on admirem l'illa Tiberina i il Ponte rotto mentre es fa fosc. Ens endinsem pel Trastévere buscant un restaurant on poder menjar i descansar. La tornada a l’hotel, d’esma, sense plànols, rodant pels carrers, descobrint racons es va allargar fins ben passada la mitjanit.