De Velázquez, aquarel·la/paper.
Aquests darrers dies els amics, amb l’anada a Roma, solen donar consells d’on anar a menjar, que fer o que veure a segons quins barris o senzillament fan bromes. La més "original" de totes és aquesta: records al Papa o qualsevol altra sortida amb ell de protagonista.
Sí, sense cap mena de dubte aniré a veuré al Papa, el més viu i autèntic, aquell que va tenir la sort de que la mirada i el pinzell de Velázquez el lliuressin de tota la parafernàlia eclesial i li donessin dignitat... humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada