El joven Ribera.

Museu del Prado.

Aquesta última visita al Prado ha estat més que profitosa. Dos exposicions, de temàtica ben diferent, el quadre convidat, l’escultura restaurada i a més a més la col•lecció d’aquarel•les de Fortuny i els seus contemporanis i per acabar, les adquisicions de dibuixos i estampes titulada, amb certa ironia, No solo Goya. A part de tot això, que ja és més que prou, la nova disposició de les sales, sobretot la central, que ara la dediquen pràcticament tota a mostrar pintures de Tiziano i Rubens.

Comissariada per José Milicua (recordo les seves classes a Belles Arts), gran especialista i defensor de l’obra de Ribera quan ningú el valorava com devia, hi ha l’exposició El joven Ribera on es mostra l’obra de joventut i sobretot la que darrerament els especialistes li han atribuït.

A Madrid, obrint la mostra, s’hi pot admirar El judici de Salomó (que tants maldecaps ha donat fins que se li ha reconegut l’autoria) juntament amb El pidolaire, tots dos de la Galeria Borghese i La negació de Sant Pere del Palau Corsini. Tornant de Roma, on hi ha una bona mostra de quadres de Ribera, havia trobat en falta aquestes peces úniques.

Completant la mostra, i amb la nova remodelació hi ha unes quantes sales amb els quadres de Ribera que ja es mostraven al Prado.