La dama de l'ermini. Leonardo.
Dos dies per Madrid per poder veure unes quantes coses al Prado i de passada visitar La dama de l’ermini abans no se l’enduguin a Londres per l'antològica que preparen de Leonardo a la National.
Nomès per admirar el retrat paga la pena fer un viatge a Madrid, pagar 10€ i visitar de passada tota la parafernàlia titulada Polonia, tesoros y colecciones artísticas, al Palacio Real, tan ben instal•lada i il•luminada; a més a més, contràriament com creia, no va caler fer cues i vaig poder admirar la pintura sense gent. Sol, tranquil•lament, en un espai recollit i ben il•luminat el retrat de la jove Cecilia Gallerani es mostrava esplèndidament. Lluny de les aglomeracions que segurament hi hauran a Londres a partir de novembre.
Veure per primera vegada qualsevol obra d’art que ja coneixem a través de fotografia pot portar sorpreses i no sempre positives. En aquest cas la visita s’ho valia. Com també ho va valdre El retrat de noia dins d’un marc de Rembrandt.
Els historiadors, ja ens havien explicat unes quantes anècdotes sobre la pintura intentant esbrinar el misteri que tota obra artística, especialment d’alguns artistes, suposadament amaga. D’aquest quadre es ressalta l’enquadrament inusual per l’època i cap on dirigeix la mirada. El vestit de l’adolescent, tenia 17 anys, era considerat alla spagnola, ja que s’hi aprecien nusos i que durant el Renaixement s’associaven al món àrab. Tenint en compte que la retratada era amant del duc Ludovic Sforza, el Moro, i que era conegut com Ermellino (ermini en italià) per haver rebut el 1488 l’Ordre de l’Ermini de mans de Ferran I d’Aragó, rei de Nàpols i que el cognom de Cecilia coincideix amb el de l’animaló en grec (gale), es dóna per suposat el perquè Leonardo la va pintar així.
El que mai podrà explicar-nos la història de l'art és el que realment interessa d'aquesta obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada