Descansant al Prado.
Una de les exposicions que es pot veure al Prado és Roma naturaleza e ideal, que mostra amb més de cent obres de trenta sis artistes l’origen del paisatge com gènere a principis del XVII. Tornant de Roma, s’agraeix poder contemplar les diferents visions que de la ciutat van tenir els pintors italians i europeus de la ciutat que en aquelles èpoques era el centre del món.
Una altra exposició amb poques obres però... intenses és la dedicada a Fortuny y el esplendor de la acuarela española en el museo del Prado on s’exhibeix la destresa del pintor de Reus i els seus seguidors Josep Tapiró i Antonio Fabrés i Costa que arriben a un preciosisme impactant.
A la rotonda d’Ariadna, a la planta baixa, s’hi exhibeix temporalment la restauració del motlle d’escaiola Nerón y Séneca d’Eduardo Barrón, obra amb la que va obtenir la medalla d’or de l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1904. Barrón, va ser conservador i restaurador del Prado i autor del primer catàleg raonat d’escultura del museu.
I finalment l’obra convidada: El davallament de Caravaggio dels Museus Vaticans, que varem trobar en falta a Roma. Per acompanyar aquesta obra deixada en motiu de la visita del Papa a Madrid, el museu ha muntat un itinerari La Palabra hecha imagen, pinturas de Cristo en el Prado, com una mena de gimcana artística i fan que el visitant, plànol en mà, deambuli pel museu cercant les obres. Una col•lecció d’obres mestres.
Entre els llibres comprats al museu Cartas desde Venecia d'Henry James, Venecia, Tintoretto de Jean-Paul Sartre, Cartas y consideraciones en torno al arte de Nicolás Poussin i 500 autorretratos que com bon llibre anglosaxó obvia tot el que sigui hispà. Un exemple: Sorolla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada