El port de l'Ametlla de Mar, aquarel·la/paper.
Llegit no recordo on que la senzillesa estètica és un producte últim de cultura refinada i que la ignorància és jactadora. Això em fa pensar amb Juan Ramón Jiménez que va fer de la senzillesa la seva màxima de vida i com és lògic la seva obra n’és el més clar exponent.
Senzill: l’aconseguit amb els menys elements, és a dir que no hi manqui ni sobri res; l’explícit en la seva justesa, i tot hi així tornant a JRJ hi descobrim que una obra pot ser senzilla i complicada alhora. Trobar l’equilibri és la fita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada