El 15 de gener va fer 5 anys que va morir Victoria de los Ángeles. Aquests dies, potser una mica més que de costum he estat escoltant-la. La tan coneguda jota de Falla: Dicen que no nos queremos, el seu Lucero mío, dedicat al seu fill, i Damunt de tu només les flors de Mompou van sonar i em va portar records.
El setembre de 1993 Victoria va venir a cantar a Tortosa i X, amic i membre del grup de teatre, que estava a l’ajuntament em va demanar que fes el cartell. Em va portar unes fotos que li havia fet arribar el representant de Victoria però no em van agradar. La imatge que jo tenia de la soprano no era la que normalment sortia a les portades dels seus discs sinó la que li havia pintat el seu amic Ramón Gaya. Quina oportunitat tenia amb el cartell de poder homenatjar a dos creadors que admiro tant!
Victoria de los Ángeles quan va veure el cartell va reconèixer el retrat i va preguntar qui l’havia fet. Varem parlar de Gaya, de pintura, de la vida quan després del concert, acompanyada per la mezzo Alícia Nafé -que va voler que també li fes un cartell- ens va dedicar el seu temps, sobretot a Jim, que dos mesos més tard moria, animant-lo i encoratjant-lo.
Avui ser que tots dos són on tot és transparència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada