Els nois d'història. Josep Mª Pou.

Els nois d'història amb els seu "profe", Josep Mª Pou.

Ahir, amb l’amiga Marga, varem anar al teatre a Tortosa on s’hi representava Els nois d’història que, segons Josep Mª Pou, director i protagonista, és una obra que parla sense complexes del plaer de ser culte i estar ben educat.La peça, entra dins de les típicament anglosaxones sobre l’educació, és a dir, el professor atípic, un xic estrafolari, que té bon rollo amb els alumnes, però que els seus mètodes són qüestionats per la resta i etc. etc. Si a més hi afegim els ingredients de certs temes com judaisme, homosexualitat, holocaust etc. etc. ja tenim el producte.

No solen agradar-me les peces angleses o americanes “traduïdes”, és a dir, que els actors vulguin fer-me creure que son anglesos o americans (conserven els noms originals) parlant-me en català (a cops, preferiria que adaptessin l’acció al país i que és posessin noms i cognoms autòctons i potser així l’obra, el que representen, seria més creïble). Tampoc és un assumpte d’idioma sinó d’actitud, de gestualitat, de pronúncia i de fraseig. Sempre surto del teatre amb la impressió que Mr. X o Mrs. són de l’eixample barceloní.

Els nois història no em va semblar una peça traduïda encara que el director, a estones, i la professora -massa vells ja per aprendre?- durant tota l’obra, semblaven sortits de El cor de la ciutat, ja que el treball dels demés actors i el protagonista van ser d’un rigor, i per tant d’una naturalitat tal, que un ja no sabia quan parlaven en català, francès o anglès.

Els alumnes, segons l’obra, van aprendre molt bé les lliçons d’història, però al meu parer han après molt millor les lliçons de teatre del seu director Josep Mª Pou i ahir el vespre, al Teatre Auditori Felip Pedrell, ens en van fer més de cinc cèntims als espectadors que abarrotàvem el teatre.