Tramonto des de San Giorgio, nota de color. Oli/fusta.
Durant les festes de Nadal he tingut temps per poder veure sense interrupcions la sèrie alemanya Els Mann que vaig comprar en DVD ja fa uns quants mesos. En tenia referències, però tampoc sóc dels que hi creu a cor ple amb les crítiques i vaig començar a veure-la amb reserves, tot hi així em va captivar no només per la plasticitat visual i de la manera que el director sap barrejar present i passat sinó pel ritme que li imprimeix, tot hi que al capítol final el perdi una mica.
Influenciat per l’eufòria Mann he tret de la llibreria, on hi estava muda i sense queixar-se (tal com vaig comprar-la li vaig posar), Carlota en Weimar en una traducció, ja són casualitats, de Francisco Ayala, mort no fa pas gaire als cent tres anys, crec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada