Aquarel·la d'hivern.
Aquests darrers dies, aprofitant que els temps s’ha endolcit una mica, he estat pintant aquarel•les a la vora del riu. L’Ebre, a l’hivern té uns colors que mai em cansaria de pintar. Les ribes es mostren cendroses i els arbres i matisses, nus de fullam, deixen entreveure el paisatge interior. Els reflexes, a l’aigua, són tènues i a la solpostada amb els rajos de sol tamisats per un cel ennuvolat l’aigua llampurneja mansament.
Assegut a l’embarcador, deixo anar la vista seguint la cursa del riu fins que, als Estrets, sembla que s’acabi i és allí on el crepuscle retalla els tossals i més al fons el Montsià, deixant anar, entre boirines i transparències, rajos de llum cap a les hortes de Bítem.
L’ambient fred i que aquests dies el riu baixa crescut hi afegeix un punt platejat a una posta de sol que en altres circumstàncies seria or encès.
He compartit la posta de sol amb un pescador del poble que prestava mes atenció als meus pinzells que al sedal de la canya, ja que els peixos preferien saltar enmig del riu enlloc de picar l’ham.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada