Una imatge val més que mil paraules ?

Tríptics del Premio Internacional de Cerámica Contemporánea, Aragón 2010.

D’una temporada ençà, els cartells, tríptics, pamflets etc. per anunciar el que sigui han donat, com dirien els afectes, un pas endavant, encara que potser davant hi ha un precipici. Tot val per anunciar el que sigui i sembla que el que menys importa és el producte que s’anuncia; és més crec que és un plus de qualitat i de modernitat fer un anunci on no s’expliciti el que s’ha de fer saber; segurament els nous gurús i artistes del disseny i la publicitat ens en farien cinc cèntims i ens ho raonarien.

Festivals de teatre que el cartell és un meló obert pel mig; setmana cultural que el tríptic sembla una revista eròtica, trobada de llibreters amb roba estesa i així fins l’infinit que deu ser on resideix, en darrera instància, el quid de la creativitat.

Un, potser pels anys, els estudis, l’escola, és a dir la repressió, encara ensenya al seus alumnes la importància del cartell, de la imatge visual i el que ens diu o ha de dir al primer cop de vista. No cal ja ni que explicar, un cop oblidada la febre Mariscal, la importància de la tipografia per poder entendre millor el missatge. Superada ja la idea de que un cartell ha de ser un crit a la paret, també els dic que s’ha de poder llegir en un cop d’ull, com si anéssim en cotxe per l’autopista i d’una ullada ens haguéssim d’assabentar, sense distreure’ns, del que ens vol dir.

Avui he rebut dos tríptics, on m’anunciaven la desena edició de la fira de Ceràmica Contemporània de l’Aragó, i al primer cop d’ull semblava que m’invitaven a la festa de la picota a la vall del Jerte.

Què toca el pet amb el beure, que diuen al meu poble.