Aldover i la vall del riu des de casa, aquarel·la/paper.
Feia temps que no em trucaven de cap poble on fan concursos de pintura. L’altre dia, X, historiadora de l’art, em va contactar per si podia anar a “tal” poble per formar part del jurat d’un dels molts concursos de pintura que se solen celebrar per aquestes contrades. Estrany que pensés en mi ja que no tenim cap relació i a més no sóc de la seva corda, diguem-ne, estètica. No devia tenir a ningú més o potser els qui creia que li dirien que sí, li van dir que no.
Un, ja no s’estranya de res, però que X se’n recordés de mi per formar part d’un jurat em dóna a pensar ja que quan ha de repartir exposicions i catàlegs subvencionats no em troba a la seva agenda. Això definitivament em confirma que quan se’n recorden mi és quan menys em necessiten i així es compleix el vell adagi de on no em cridem què cony voldran de mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada