Els colors de l'Ebre.

L'Ebre des de casa, oli/fusta.

L’Ebre aquests darrers dies baixa ple, o ample, o gros, o crescut en paraules de la gent d’aquestes terres, de gent que el coneixen. Però tot hi anar el riu cabalós ve dolç, com tan sàviament diuen al delta (gràcies Marcel•la). Des de la finestra de l’habitació, on estic escrivint, es veu, ara que els aubes encara no verdegen, la seva línea transcorrent entre els horts i els tarongerars i que arribant "als Estrets", curiosament, s’eixampla. Avui l’aigua celeja i pel canvi de color es nota els llocs on està amansida. L’aire, que remoreja de baix, dibuixa grans superfícies sobre el riu que s’irisa o llampurneja. Estranyament, el reflex de l’aigua adquireix unes tonalitats i unes llums molt més clares que el celatge que aquestes hores ja comença a tenyir-se, enteranyinant-se, de roses, i malves.