Per què agraden tant els impressionistes?.

Detall del tríptic de l'exposició.

Caixa-Forum de Barcelona presenta l’exposició Impressionistes. Mestres francesos de la col•lecció Clark. Un, ja sap el que va a veure, però tot i així, per això hi vaig, espero trobar sorpreses i quan dic sorpreses em refereixo a obres que, encara que sigui un instant, em deixin bocabadat o m’emocionin en mig d’una majoria que no són res més que exercicis de mà i pinzell, alguns ben maldestres quan no d’una candidesa quasi ratllant l’infantilisme o fins i tot tocant l’aprenentatge d’acadèmia de pintura de les que imparteixen classes a partir de les 5 de la tarda.

Es publicita la passió dels Clark per Renoir que ja va donar títol a l’exposició del Prado (que no vaig anar a veure), insistint que s’hi exhibeixen molts dels quadres de Madrid. Renoir, tret d’algunes obres, crec que és el pintor menys pintor del grup i sense arribar a acceptar algunes crítiques ferotges que li han fet els seus detractors em miro els seus quadres sense cap mena de passió i la seva pinzellada repetitiva, llepada i sense grisos vista al natural em decep. Si hagués de trobar-li un mèrit m’agraden els seus nacrats

S’agraeix trobar uns quant paisatges de Corot, sempre mesurat, amb els seus primers termes d’arbres gegantescos i uns fons matisats i aprimant-se fins al límit. Rousseau amb un paisatge que sembla fet en relleu; Millet, desconegut fugint del seu tòpic; un quasi bé cartellístic Bonnard molt lluny del seu estil i paisatges de Caillebotte, Pissarro, amb temes senzills i que cada dia m’agrada més i Monet que tret dels Penya-segats d’Étretat, on fa vibrar la llum de la solpostada, la resta d’obra dóna sensació de feta a corre-cuita i el tema Oques a la riera, l’aigua de l’estany et fa enrogir de... deixada. Un, veient com els grans també l’erren, en lloc d’alegrar-me’n, perquè sembla que així s’humanitzin una mica, m’entristeixo perquè, potser infantilment, crec i desitjo que als qui admirem haurien de ser si més no modèlics i perfectes.

Sisley, amb pocs quadres i discret com hom s’imagina que era ell, sense tindre tant de cartell, continua emocionant-me. Un retrat del seu jardiner, magnífic, de Carolus Duran. Boldini amb temes petits com si de miniatures es tractés, Bouguerau i Jean-Léon Gerôme amb els seus temes ètnics es barregen amb les ballarines i cavalls de Degas. Berthe Morrisot, Mary Cassat, Fantin Latour, Daumier, Gauguin i Toulouse-Lautrec completen la col•lecció dels senyors Clark que tot i tenir casa a París i agradar-los-hi tant la pintura o tenien mal gust o estaven mal aconsellats i els encolomaven.

Per què agraden tant els impressionistes? Sempre em faig la mateixa pregunta quan visito una exposició, darrerament la majoria, on s’hi exhibeixen quadres d’aquests pintors francesos. Com també em pregunto que està passant: tenim impressionititis museística?. I una tercera pregunta: per què es penja tot i no es fa una tria mitjanament digna?.

http://multimedia.lacaixa.es/lacaixa/ondemand/obrasocial/interactivo/impresionistas/es/visita_virtual.htm