CaixaForum de nou, aquesta vegada per tafanejar les intimitats dels Ballets Russos i el seu creador Serguei Diàguilev. L’exposició és un homenatge als records, andròmines, fetitxismes i demès memorabilia al voltant de l’activitat creadora de l’empresari rus i la seva troupe, remarcant la seva estada a Espanya entre 1914 i 1918, cercant refugi i actuacions que la 1ª Guerra Mundial els impedia fer als països on havien triomfat. Durant els anys 20 Barcelona es va convertir en un punt de partida de les noves propostes escèniques de la companyia i molts artistes espanyols van ajudar a que els Ballets Russos assolissin èxits sense precedents. Juan Gris, Pere Pruna, Joan Miró, Pablo Picasso van dissenyar decorats i vestuari. Josep Ma. Sert va ser el primer artista no rus que va dissenyar un ballet per a Diaghilev i Manuel de Falla va ser el compositor espanyol més lligat a la companyia.
L’exposició, que està muntada esplèndidament, recorda i té l’aire dels teatres d’abans, mostrant-nos, entre bambolines, el rerefons de tot el que de sublim i prosaic té aquest vell ofici de l’ara anomenat show-business. Audiovisuals, amb velles gravacions de l’època ens apropen una mica més a aquell món màgic que ara forma part de la cultura transgressora que va remoure, renovant, el panorama artístic d’aquells anys i dels venidors.
No obstant, un no pot deixar de sentir certa tristesa al veure com el pas del temps és inexorable, podent convertir certes manifestacions antany agosarades en records carregats de voluntat candorosa i naftalina, com també ens ratifica que fora de les llums d’un escenari, el que un dia ens va fer estremir, perd la seva... màgia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada