San Luigi dei Francesi.
Sense cap mena de dubtes, Roma és una ciutat que, tenint gran quantitat de museus, només se la coneix pel carrer. Tot el que té d’admirable es troba passejant. Els seus vestigis són la seva ànima. La resta, forma part de la recentment creada història de l’art i per tant ens l’hem de prendre amb certa... prudència.
El barroc, possiblement ajudat per una cúria embafada de riqueses, va trobar a la ciutat un bon viver i va voler, sense poder, canviar-li la fisonomia.
Tot i que Miquel Àngel va treballar a Roma (fins i tot com arquitecte) i deixant a la Capella Sixtina una mostra de la seva poderosa creativitat, no m’atreviria a considerar-lo un pintor (les seves pintures són escultòriques) i menys... romà. I el seu company de sala, Rafael, és mou en un altre món aliè al romà.
Bernini, seria el seu artista escultor i Caravaggio el pintor. S’ha d’anar a Roma per entendre a aquets dos artistes tan locals, tan arrelats a la ciutat. Tots dos treballant per a l’Esglèsia: un, escultor que tracta les seves obres amb resolució pictòrica; l’altre, pintor que les resolt escultòricament. Un, exquisit amb cert toc de vulgaritat, l’altre vulgar, com els personatges que pintava, però que amb els pinzells els dignificava.
Bernini, escultor i Caravaggio pintor van fer Roma seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada