El Vaticà.

Admirant el tantes vegades dibuixat Tors de Belvedere.

Primera hora del matí, amb entrades reservades, enfilem cap el Vaticà. Cues immenses, inacabables que em van deixar realment bocabadat, resseguien les muralles i parets pel carrer que ens portaria fins la porta principal. Tanta gent junta per entrar a un museu potser només l’havia vist la darrera setmana de l’exposició dedicada a Van Gogh al Metropolitan de NY, si mal no recordo per Nadal del 84.

La primera sala, després de passar per innúmeres estàncies, passadissos i escales, que em va fer sentir ja al lloc va ser la que mostra els àngels pintats al fresc de Melozzo da Forli, pictor papalis al servei de Sixte IV. A continuació la gran sala on hi regna Rafael amb la Transfiguració; esplèndid el tríptic La carità en grisalla i L’Anunciata, l’adoració dels Mags i La presentació de Jesús. Giovanni Bellini i el seu Sepeli de Crist, Leonardo amb Sant Girolano, Santa Elena de Veronese instal•lats en una sala massa fosca, que et fan forçar la vista. Tiziano i el retrat del Dux Niccolo Marcello i la Madonna di san Niccolo dei frari. Preciosa La crucifixió de sant Pere de Guido Reni. Jean de Boulogne, Processo e martiniano (Martiri dels sants). Decepció de no trobar L’enterrament de Crist de Caravaggio que veuríem unes setmanes després al Prado. I la visita continua amb Boticelli, Ghirlandaio, Perugino.

M’emociona especialment la gran col•lecció d’escultura romana, alguns bustos, relleus, escultures són d’una contemporaneïtat colpidora. I els clàssics als que sempre hi descobrim quelcom de nou, de diferent: El gal ferit, Lacoont, El tors de Belvedere que vaig haver de dibuixar-lo per passar la prova d’aptitud a Belles Arts, l’Apoxiomenos, l’Apolo, el Dorífor i tantes altres que durant el primer curs de la classe d’Estudio de lo antiguo y el ropaje, vaig dibuixar. La gran sala de la Rotonda, bastida per Michelangelo Simonetti inspirant-se en el Panteó, amb estatuària romana i els bustos d’Adrià i Antinoo als quals sembla que si rendeixi culte i el gran bací de pòrfir trobat a la Domus Àurea.

I sales i més sales: passadissos que semblen no tenir fi plens d’obres i de gent que, una mica esmaperduts, desfila cap a les estances de Rafael i un cop admirades cap el gran delit: la capella Sixtina.