Retrats de La Belle Époque.

Detall del folletó. Retrat de Gaston Bonnefoy, Toulouse-Lautrec.

CaixaForum és a punt de tancar l’exposició Retrats de la Belle Époque quan, per fi, em decideixo a visitar-la. Alguns quadres ja estan despenjats perquè han de participar en altres exposicions. Tot i així no es noten a faltar amb tanta obra que hi ha. La mostra, sembla estar feta "at maiorem gloriam" de Sorolla, que no és que no s’ho mereixi però llavors tot queda... casolà i més si encara s’hi afegeix Pinazo i Benedito. L’exposició, ha estat finançada per la Generalitat Valenciana i s’ha de fer pàtria. Aquí hi afegim Casas i Rusiñol i ja complim.

L’exposició, molt ben muntada, està dividida en nou àmbits que tenen un cert aire... literari. Autoretrats, Retrats de societat, Temperament i caràcter, Retrats de grup, Ambients i converses, Retrats en plain air, Toulouse-Lautrec, El retrat com a símbol i La crisi, com a colofó.

D’entrada, dos autoretrats ja coneguts, el de Sargent dels Uffici i Sorolla de Madrid. Potents, vigorosos, directes m’animen a iniciar una visita on, segurament (com així va ser) hi trobaré vells coneguts. Em crida l’atenció un pastell d’una pintora noruega, Asta Norregaard, de la que no recordo haver vist res. És un autoretrat gens llepat, sensible sense trucs i net. Jean Louis Forain, Eugene Carrière, Pinazo i Boldini, que confon pintar amb tirar confeti i serpentines. Com pot ser que un home tan dotat s’amaneri d’aquesta manera i... acabi cec? El seu autoretrat, La dona de rosa que tant agrada publicar, el Retrat de Cleo de Merode, el de SAR l’Infanta Eulàlia d’Espanya, que a primer cop d’ull t’agafen, queden superficials un cop se’ls hi dedica una mirada o volem iniciar un... diàleg. En canvi el retrat del petit Subercaseaux, sobri, ens inspira cert... afecte perquè l’artista, aquí, hi ha posat una mica d’ànima.

A l’extrem de Boldini hi ha el pintor valencià Manuel Benedito, professor de Benet Espuny, amb un altre retrat de la ballarina Cleo de Merode (pintat al 1910 mentre que Bolidini va pintar-la el 1901) quasi bé insinuat, quasi sense cos de pintura, molt prim i amb grisos (pictòrics), d’una bellesa plàcida i sense exhibicionisme.

Sorolla, mostra tota la seva potència de retratista: el conegut Alfons XIII amb vestit d’hússar, Retrat de Blasco Ibáñez de l’Hispanic Society, Calixto Rodríguez amb una mà aguantant les ulleres... que batega, María amb barret i el Retrat d’el duc d’Alba, que admirava per primer cop. Sargent i la seva Duquesa de Sutherlant, del Thyssen, amb la rama d’olivera a la mà, Retrat de Westheimer, el de Vernon Lee, llàstima que pengessin Dames al jardí, Torre Galli, Florència ja que és un quadre pla, sense matisos i desmereix. Zorn, només representat amb un sol quadre: retrat de Edward Rathbone Bacon. El retrat de la Comtessa Mattieu de Noailles de Zuloaga ja era a l’Orangerie per la propera exposició (De Zuloaga a Picasso). Casas i la seva Sargantain o Júlia d’un... impossible groc llimona i La dona cosint, amb vestit vermell amb les fulles d’aspidistra a la dreta.

I més Sorolla amb un retrat de grup de l’Hispanic Society que recordava per la impressió que em va causà el cap neoclàssic i goyesc de la Sra. Ira Nelson Morris amb els seus fills. Del retrat de la família Errázuriz Urmeneta cada cop m’agrada més la taula menorquina del primer terme, plena de llibres, cada dia més viva que els retratats. El borratxo, una mica “grossolà” de pinzellada, contrasta en mig de la pinzellada... elegant i rítmica dels retrats de la burgesia.

Bonard, una mica perdut en aquesta exposició, amb el Retrat de Misia Godebska del Thyssen com igualment Caillebotte amb dos retrats de Père Magloire, per cert el que està fent migdiada al camí Saint Clair, a Etretat, el mostrava ben camacurt.

Em va cridar l’atenció el quadre de Marie Bracquemond, À la terrasse à Sèvres, amb una llum de pinzellada delicadíssima que sense tenir res a veure amb ell, em va recordar Renoir.

Munch, Klim, Camarassa, Kokoshka, Rusiñol, Steinler i Toulouse-Lautrec, tancat en una minúscula sala de fusta, una mena de sauna, amb tres pintures i on sobresurt el cartell del Chocolat ballant, completen aquesta exposició de la qual s’ha fet un catàleg que, si mal no recordo, venien a la mòdica quantitat de 60 €.