Passejar per Roma.

Acaronant un gat pels carrers de Roma.

Passejar per Roma, només pel plaer de fer-ho, sense haver d’anar en lloc per veure un must, és un dels plaers a gaudir, fins i tot amb calor perquè a qualsevol cantonada o carreró hi corre la brisa. Sempre hi trobarem un racó ombrívol amb vegetació o aigua i sinó deixarem anar la vista perquè ens descobreixi quelcom que ens cridi l’atenció i ens faci sentir únics. Un pany de paret que ja no aguanta la pintura o que la humitat hi ha dibuixat les seves flors, una portalada, la finestra mig oberta o aquella resta de ruïna que mostra la seva pètria bellesa. Prenent la fresca, assegut sobre un dels molts capitells que fan de bancada, a l’ombra dels pins que hi ha prop de la columna Trajana, mentre mirava les restes que m’envoltaven vaig assistir a l’espectacle d’una sessió de fotografies d’una boda “quilla” italiana. Insuperable, aquí tot i que tot ho podem superar, ens quedem curts.

Reprenent la passejada, la manera en que estan col•locades les llambordes ens faran caminar diferent i ens faran optar per un carrer o per l’altre. Algunes botigues i aparadors ens cridaran tant l’atenció que no podrem resistir la temptació de mirar-los.

Coincidència? Havent visitat el Vaticà i rondant pels carrerons vaig comprar en una llibreria de vell especialitzada en literatura francesa I soterrani del Vaticano, d’André Gide. I regirant per la Feltrinelli Brideshead Revisited que ara llegirem escoltant Jeremy Irons llegint-lo.

No només hi ha gats al Foro, als qui ja se’ls ha dedicat llibres, calendaris i demés parafernàlia de memorabilia turística, sempre en trobarem un en el lloc menys esperat que ens deixarà sentir el seu miol, lànguid com solen ser les tardes d’estiu romanes, ja sigui per cridar l’atenció o per demanar una carícia.